Poema descriptiu.

—I la natura em crida—

Els viaranys perduts com el respir

dels animals entre les mates.

I en la flonjor vasta i cansadade les clotades,

els caminsaturats com rieres de terra.

De sobte fosos en el verdfrondós i gran.

Reapareixen,però, tot d’una, més enllà,i amunt,

per la costa més dura.Ara són rost i pedruscall,

ara s’estenen a mig cairede l’abisme d’on pugen,

o grisos, lluny, en un revolt es perden.
A ple matí guien els passosentre les formes immutablesde

les alzines i dels pinsque respiren calor,

i un aireles omple i el sol hi baten silenci,

però una fressade sequedat,

de crepitant cremor,de carro pesant,

abarrotatd’escorça de suro, plana—.
De matinada o capvespreconduïen a clares fontsamagades:

cant dels ocells,bacs somniosos al pregonde soledats perdudes.

JOAN VINYOLI